Olèrdola va ser abandonada en el moment en que el territori va estar totalment romanitzat, el període conegut com a Pau Romana (finals del segle I aC). Va restar deshabitada prop d'un mil·lenni, tot i que no es descarta alguna ocupació puntual d'acord amb algunes de les troballes ocasionals.
L'època de màxim esplendor de la muntanya va ser sens dubte durant l'edat mitjana. Olèrdola va representar un destacat paper en el control i repoblació del territori sud de la Marca Hispànica, primer formant part de la seva xarxa defensiva i més tard com a nucli feudal important de l'extrem meridional del comtat de Barcelona. A cavall entre els segles IX i X, moment de forta inestabilitat, la seva situació estratègica i l'existència de les muralles van propiciar una nova ocupació.