Olèrdola va ser abandonada en el moment en que el territori va estar totalment romanitzat, el període conegut com a Pau Romana (finals del segle I aC). Va restar deshabitada prop d'un mil·lenni, tot i que no es descarta alguna ocupació puntual d'acord amb algunes de les troballes ocasionals.
L'època de màxim esplendor de la muntanya va ser sens dubte durant l'edat mitjana. Olèrdola va representar un destacat paper en el control i repoblació del territori sud de la Marca Hispànica, primer formant part de la seva xarxa defensiva i més tard com a nucli feudal important de l'extrem meridional del comtat de Barcelona. A cavall entre els segles IX i X, moment de forta inestabilitat, la seva situació estratègica i l'existència de les muralles van propiciar una nova ocupació.
Patena
Calze
Dinar d’Hiŝãm II
Diner de tern de Jaume I (València)
Cap de dimoni, part d’un retaule
Columna i capitell preromànic
Gerra amb broc de ceràmica reduïda medieval
Cossi de ceràmica reduïda medieval
Paella o greixonera de ceràmica reduïda medieval
Tauler de Joc. Alquerc del 9
Olla de ceràmica reduïda medieval decorada
Enclusa medieval de ferrer
Olleta de ceràmica reduïda medieval
Moneda de dos escuts de Felip V de Santa Fe de Bogotá ("macuquina")
Ara d’altar de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola
Diner de tern de Jaume I (Barcelona)
Cap masculí barbat
