La moneda, un diner de billó o tern (aliatge de plata amb altres metalls), presenta en l’anvers l’efígie coronada de Jaume I envoltada de la llegenda [I]A·CO·B'R·[EX] (IACOBUS REX). Revers amb una creu tallant amb anell en el primer i quart quadrant i tres punts en el segon i el tercer, envoltat per la inscripció o llegenda BARCINO. Fou encunyada a Barcelona.
Procedeix de les intervencions realitzades da l’església de Sant Miquel en el marc de les obres de restauració de l’edifici (2005-2008). Va ser trobat l’any 2006 en un dels paviments de l’interior de l’església, fet d’argila piconada.
Al 1222, Jaume I es veu obligat a fer una emissió de monedes de baixa llei, coneguda com doblenc o quatern (16 % d’argent) a fi de eixugar deutes i fer front a les dificultats de les finances reals. Aquesta va ser la primera moneda amb l’escut de Catalunya. Més endavant, l’augment del poder militar i l’empenta comercial crearan ben aviat les condicions per assentar unes bases financeres més estables. Fet que va afavorir la creació del diner de tern, una moneda més solida i de llei de tres diners (25 % d’argent). Aquesta moneda va ser implantada primer a l’Aragó, el 1236, i més tard, el 1247, a València i Mallorca. Finalment i per tal d’implantar-la a Catalunya hagué de demanar al Papa que el dispenses del jurament de no alterar el doblenc. Un cop aconseguit el permís es va comprometre, en compensació, a no variar ni ell ni els seus successors la nova moneda, a més de autoritzar als prohoms de Barcelona a nomenar dos guardes de la mateixa i a renunciar a l’impost del monedatge. Cap a la meitat del Segle XIII la unitat monetària es un fet i el diner de tern corria a Catalunya, Aragó, València, Mallorca i els comptats del Rosselló i la Cerdanya amb diferents encunys en funció de la seca emissora però amb el mateix valor.
