Diner de tern de Jaume I (València)

La moneda, un diner de billó o tern (aliatge de plata amb altres metalls, presenta en l’anvers l’efígie coronada de Jaume I envoltada de la llegenda IACOBUS REX. Al revers apareix un arbre simplificat amb implantació de branques a la part inferior (element distintiu de la seca de Valencia) envoltat de la llegenda +VALE-NCIE. València va fer dues encunyacions de diner ternal, una al 1247-1249 i una altra al 1271.

Procedeix de la zona de les coves de la Vall, concretament de l’entorn de la font de l’Avellaner i va ser ingressada a Olèrdola l’any 1971. Aquest és un dels tretze diners de tern de Jaume I de les seques de Barcelona i de València apareguts a Olèrdola i sovint trobats de forma casual. El castell medieval està ja pràcticament abandonat al segle XIII, però resta en ús les esglésies de Sant Miquel dins les muralles i la de Santa Maria fora muralles.

Al 1222, Jaume I es veu obligat a fer una emissió de monedes de baixa llei, coneguda com doblenc o quatern (16 % d’argent) a fi de eixugar deutes i fer front a les dificultats de les finances reals. Aquesta va ser la primera moneda amb l’escut de Catalunya. Més endavant, l’augment del poder militar i l’empenta comercial crearan ben aviat les condicions per assentar unes bases financeres més estables. Fet que va afavorir la creació del diner de tern, una moneda més solida i de llei de tres diners (25 % d’argent). Aquesta moneda va ser implantada primer a l’Aragó, el 1236, i més tard, el 1247, a Valencia i Mallorca. Finalment i per tal d’implantar-la a Catalunya hagué de demanar al Papa que el dispenses del jurament de no alterar el doblenc. Un cop aconseguit el permís es va comprometre, en compensació, a no variar ni ell ni els seus successors la nova moneda, a més de autoritzar als prohoms de Barcelona a nomenar dos guardes de la mateixa i a renunciar a l’impost del monedatge. Cap a la meitat del Segle XIII la unitat monetària es un fet i el diner de tern corria a Catalunya, Aragó, Valencia, Mallorca i els comptats del Rosselló i la Cerdanya amb diferents encunys en funció de la seca emissora però amb el mateix valor.