Cap de dimoni, part d’un retaule




Cara grotesca o màscara que representa un diable. El personatge porta la boca oberta i la llengua li sobresurt, en actitud irreverent (està trencada a l’alçada dels llavis). Els llavis i els ulls estan perfilats en color vermell mentre que queden traces de color negre a les galtes i barbeta. La peça és de guix i conserva a l’interior una tija o ànima de ferro que permetia fixar-la a una estructura.

Va ser recuperat, junt en altres peces de les mateixes característiques, en la intervenció de l’any 2007 a l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, en el marc del projecte de restauració de l’edifici preromànic i romànic. Els objectes de guix estaven amagats dins d’un armari litúrgic situat en el parament nord, de la nau, prop de l’arc triomfal. Aquest armari estava relacionat amb un cor sobre elevat situat en aquest espai. L’amagatall dels caps de dimoni, d’un angelet i d’un sant està relacionada amb la creença que portava mala astrugància la destrucció de certes figures.

Aquest cap de dimoni junt amb els altres elements similars formaven probablement part d’un retaule major gòtic, d’estil rural, dedicat a Sant Miquel i que presidia l’absis. Aquestes són les úniques restes del suposat retaule. La figura del dimoni està relacionada estretament amb Sant Miquel, ja que és aquest arcàngel l’encarregat del pes de les ànimes el dia del judici final. Sant Miquel és l’arcàngel principal, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Aqueta doble figura queda reflectida amb una abundant iconografia, on el podem veure vencent el drac / diable (el podem distingir de Sant Jordi per les ales). En la iconografia medieval Sant Miquel presideix l’escena de la psicòstasi, que mostra el dia del Judici Final. El sant és l’encarregat del pes de les ànimes i està permanent vigilant davant les trampes del dimoni, com desequilibrar una de les dues balances perquè l’ànima d’un difunt vagi a l’infern i no al cel.

 

Bibliografia:

GISBERT, M.; MOLIST, N. 2012, Catàleg, in N. Molist (coord.), De Sanctus Michaelis a Sant Miquel. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola entre el segle X i el segle XXI, Catàleg de l'exposició. Ajuntament d'Olèrdola i Museu d'Arqueologia de Catalunya, 85-98. Pàg. 92, Fig. 16, núm. 16.

MOLIST, N.; PUJOL, M. 2013, Olèrdola. Guia Didàctica, Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona.PDF

Núm. de registre: MAC OLE-0650

Lloc de procedència: Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès, Catalunya)

Matèria: Guix, ferro

Tècnica: Motlle, mà, forja

Dimensions: 310 x 180 x 180 mm

Període històric: Medieval

Cronologia: 1300-1500

Ubicació: MAC OLE-Centre d’interpretació