A principis del segle X el comte Sunyer va impulsar la creació d'una ciutat al sud del Llobregat. L'estratègica muntanya de Sant Miquel, rodejada de penya-segats i on en època romana republicana s'hi havia construït un potent castellum, esdevingué el lloc triat. A partir de la torre de guaita romana es creà un castell de frontera i, als seus peus dins les imponents muralles, una ciutat amb cases, tallers, cellers i graners. L'església preromànica de Sant Miquel i el seu cementiri de tombes antropomorfes s'encarregarien de vetllar per les ànimes dels cristians.
Immediatament la ciutat cresqué i es creà un gran suburbi fora muralles presidit per l'església de Santa Maria i el seu cementiri.
Dels primers pobladors de la prehistòria fins a l’ocupació medieval, passant pels ibers i els romans, tots van deixar-hi indicis, dels quals, alguns hi han perdurat més que d’altres. Durant l’activitat visitarem aquests vestigis per descobrir aquesta muntanya de 4.000 anys d’ocupació humana continuada. Visitarem la zona excavada corresponent als tallers ibèrics, on s’ha trobat l’única tintoreria/adoberia coneguda de tot el món iber; la muralla, la cisterna i la torre-talaia romana, i les restes d’època medieval: l’església romànica, recentment restaurada i amb la necròpolis amb les característiques sepultures antropomorfes i el castell.
La documentació escrita d’Olèrdola ens parla de dones, i ho fa a través de més de 150 documents datats entre els segles X i XI. Són majoritàriament donacions i vendes dins el terme castral d’Olèrdola, on la dona hi té un clar paper com a tenedora de terres i propietats. Hi surten 90 noms diferents, entre els quals Ermegodo hi té una presència destacada.
Què en sabem de les dones medievals? Us proposem conèixer com era la vida quotidiana d’una dona benestant, Ermegodo, un personatge real que va viure a la ciutat d’Olèrdola mil anys enrere. Coneixerem com eren les seves cases i de quins béns disposava. Desvetllarem la seva relació amb Sunifred, un dels principals terratinents de la zona. Per completar la percepció del món femení a Olèrdola i a la Catalunya altmedieval recorrerem a les dades que ens proporciona l’antropologia i l’arqueologia funerària i també a la documentació escrita.
Les vinyes i el vi són indissociables del paisatge i del caràcter penedesenc, i la ciutat medieval d'Olèrdola, se situa al cor d'aquest territori. I enmig d'aquest paisatge històric, la viticultura de fa mil anys ha tingut un paper primordial a través dels testimonis de l'Olèrdola medieval. La recerca arqueològica i històrica que s'ha estat realitzant en els darrers anys, permet documentar la producció de vi, gràcies a les estructures que hi estan vinculades: els cellers i les premses. El recorregut que us proposem, ens endinsa en un viatge en el temps cap al paper històric de la vinya i del vi, al Penedès, i ho farà de la mà de Núria Molist, responsables de la seu MAC a Olèrdola.
