Les dades arqueològiques permeten afirmar que els primers cristians s’instal·len dins el perímetre delimitat per la muralla romana i la cinglera a finals del segle VIII i el segle IX. Són pagesos i ramaders que fan aprisió de terres situades en aquests moments en territori sota domini musulmà. Reocupen l’antiga fortificació en ser un espai protegit i alhora simbòlic i enterren els difunts a tocar del cim on posteriorment s’hi erigirà l’església de Sant Miquel.
L’etapa de creixement i monumentalització comtal s’inicia a principis del segle X coincidint amb l’expansió vers el sud. Aquesta empresa comtal recolzada pel bisbat de Barcelona comportà probablement l’arribada de nous pobladors encapçalats per alguns terratinents que tindran un paper determinant en el desenvolupament de la ciutat i el terme castral durant el segle X. El fet que aquests s’instal·lin dins muralles provocà versemblantment el trasllat de la població preexistent i part dels nouvinguts vers els nous barris exteriors: el de Santa Maria (Pla dels Albats) i les “coves” o abrics de la Vall. A mitjan segle XI, i després de la revolta feudal encapçalada per Mir Geribert contra el comte Ramon Berenguer I en la que Olèrdola hi tingué un paper destacat en nomenar-se Mir ‘príncep d’Olèrdola’ en el marc del conflicte, la ciutat entrà en un progressiu declivi a causa de l’avançament de les fronteres cristianes vers el sud. Minva la importància estratègica i s’atomitza el fins aleshores gran terme castral (200 km2).
L’any 1108 un atac almoràvit va provocar grans danys i l’abandonament del lloc. Els habitants es desplacen vers els nous territoris que s’estan conquerint o s’instal·len a la plana, on el petit nucli de Vilafranca, amb el recolzament comtal, comença a créixer. La continuïtat d’ús de l’espai queda reduïda a l’església parroquial de Sant Miquel, que perdura com a tal fins el 1884, al seu cementiri (fins 1914), l’edifici rectoral adossat a la muralla i a l’església de Santa Maria fora muralles (fins el segle XVI). Algunes explotacions agrícoles ubicades al Pla dels Albats i a la Vall seguiran funcionant fins el segle XIV i inicis del XV.
