Projecte Quadriennal FROL

TÍTOL DEL PROJECE

La fortificació romanorepublicana d’Olèrdola. Elements poliorcètics i context funcional (Núm. Reg. 9015-277632/2022 // Expedient: ARQ001SOL-152-2022)

  • Institució que lidera: Museu d’Arqueologia de Catalunya
  • Convocatòria i entitat finançadora Projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia (convocatòria CLT/172022/143, de la Direcció General de Patrimoni Cultural, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya)
  • Període: 2022-2025
  • IP: Núria Molist Capella (MAC-Olèrdola); IPs: Xavier Esteve Gràcia (SPAP); Coord. Científic: Jordi Principal i Ponce (MAC, MHC).
  • Equip pluridisciplinari format per investigadors i tècnics amb una àmplia implicació en el jaciment d’Olèrdola: Dr. Ramón Buxó (responsable del MAC-Girona, paleobotànica), Dr. Jordi Nadal (professor UB, arqueozoòleg), Antoni Ñaco (Icrea UdG, arqueologia militar romana), Dra. Alessandra Pecci (professora UB, Arqueometria de residus orgànics), Dra. Gisela Ripoll (Catedràtica UB, arquitectura romana, antiguitat tardana  i medieval), Dra. M. Eulàlia Subira (professora UAB, paleoantropològica), Dr. Joaquim Tremoleda (Conservador MAC-Empúries, arquitectura clàssica i cultura material), Dr. F. Tuset (professor UB, arquitectura romana, antiguitat tardana  i medieval), Gerard Cabezas (UdG, arqueologia militar romana); Jordi Farré (Conservador, Vinseum), Agustín Gamarra i Maria José García (Gamarra&Garcia, restauradors), Marta Maragall (arqueologia i tècnica de Patrimoni Cultural); Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona, responsable del Pla Barcino), Carles Padrós (associat ICAC, arquitectura militar romana), Iñaki Ozcàriz i Kathy Lindstrom (arquitectes); Roger Sala (Sot Prospeccions, geofísica); Irene Cruz (arqueòloga)

OBJECTIUS I CARACTERITZACIÓ DEL PROJECTE

La fortificació d’Olèrdola és una de les més ben conservades d’època republicana de la península Ibèrica. Actualment disposem d’un incomplet i fragmentari coneixement, tot i les nombroses intervencions puntuals, la primera l’any 1882. La situació és en part deguda a les múltiples ocupacions que des de l’edat del bronze s’han succeït a la muntanya de Sant Miquel i a la diversitat de restes arqueològiques i monumentals que inicialment dificultaren l’adscripció cronològica. Avui, definits els períodes històrics, és imprescindible aprofundir en cadascuna de les etapes d’ocupació.

El projecte té com a objectiu abastar l’estudi científic de forma global d’aquest assentament militar conformat per la muralla, la cisterna, la torre talaia del cim i les pedreres, centrant-nos en aquells aspectes que resten oberts. Entre els principals, el moment de la construcció i d’abandonament, poliorcètica i edilícia, la relació i dependència vers Tàrraco —la ciutat més important de la Hispania Citerior, juntament amb Cartago Nova— i els contextos bèl·lics del període republicà. Les dades arqueològiques obtingudes en els darrers 40 anys sobre el castellum ho han estat en intervencions puntuals en el punts concrets del jaciment sigui per projectes de recerca o restauració, però no específic del momento republicà (Olèrdola està aocupada des de la prehistòria fins a l’època medieval).

És, per tant, un projecte que es defineix sota els paràmetres de la metadologia i els coneixements de l’arqueologia militar, suposant una eina definitiva per la caracterització i contextualització de la fortificació. Per assolir els primers objectius es platejen noves intervencions arqueològiques —la muralla és l’element susceptible de proporcionar més informació—, la revisió de les intervencions anteriors i la utilització de noves tecnologies digitals que complementaran la recerca i alhora seran una eina imprescindible per a la presentació i difusió d’aquest enclavament. S’està intervenint a l’extrem est de la muralla, amb una nova torre identificada, i es duran a terme actuacions en algunes torres, així com l’estudi arquitectònic i modular de les restes conservades i la revisió dels materials procedents intervencions precedents.

Entre les prioritats està la ubicació física dels contingents militars, duent a terme una prospecció geofísica entorn de la cisterna, amb resultats malauradament poc definits. Aquest projecte coincideix amb el desenvolupament d’altres projectes de recerca i/o restauració, en especial la intervenció al castell i torre romana exempte (Fons Europeus Next Generation 2022), que aportaran una informació de gran valor i complementaran la present proposta.

El projecte inclou la consolidació d’aquells elements poliorcètics que sigui necessària un intervenció per motius de conservació o altres, la realització d’un proposta de reconstrucció virtual encarregada a JR Casals i accions de divulgació programades en el marc de les activitats anuals del MAC-Olèrdola.

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES, DE CONSOLIDACIÓ I MILLORA PROGRAMADES DINS EL PROJECTE O EN ALTRES PROJECTES QUE AFECTEN LA FORTIFICACIÓ

  • Campanya prèvia sector est muralla romana (29 de novembre a 31 de desembre de 2021). Expedient núm.: CLT_2021_EXP_ARQ002PREV_2600 (R/N 470 K121 N-485 2021-1-35958).
  • Campanya sector est muralla romana i torre 0 (12 de setembre a 9 de octubre de 2022). Expedient núm.: ARQ003INVE-591-2022 (437 CU00050 N485 2022-2-38404).
  • Campany torre 2. Finalització de la intervenció a la torre ibèrica, romana i medieval. Expedient núm.: ARQ003INVE-601-2022 (437 CU00050 N485 2022-3-38524)
  • Campanya de prospecció geofísica a la zona entorn de la cisterna romana. Expedient núm.: ARQ003INVE-527-2022 (437 CU00050 N485 2022-1-38052)
  • Campanya torre 0 (1 a 18 d’agost de 2023). Expedient núm.: ARQ).
  • Previsió intervenció projecte de naturalització del pàrquing. Octubre 2023.
  • Previsió intervenció de restauració integral al castell medieval i torre romana. Projecte Next Generation. Octubre 2023.
  • Previsió intervenció de consolidació i restitució parcial de la torre 0 de la muralla. Novembre-desembre 2023.

SELECCIÓ BIBILIOGRAFIA

  • BOSCH, J.M.; MESTRES, J.; MOLIST, N.; ROS, A.; SENABRE, M.R.; SOCIAS, J. 2003, Olèrdola i el seu territori en els segles II i I aC, in PREVOSTI I MONCLÚS M.; GUITART I DURAN J.; PALET I MARTINEZ J. M., Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental (El Vendrell, 8-10 novembre 2001), Barcelona, 349-361.
  • FERRER SOLER, A. 1949a, Cronologia de les muralles d'Olèrdola, Museu Mataró, 45-48.
  • FERRER SOLER, A. 1949b, El castro antiguo de San Miguel de Olèrdola, Archivo Español de Arte 22, Madrid, 21-73.
  • LLANAS, E. 1882-1883, Excavacions a Olèrdola, Boletín del Ateneo de Villanueva y Geltrú, 1882-1883, sèrie de 13 articles sobre les excavacions a Olèrdola, any I, núm. 1, any II, núm. 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14.
  • MILÀ I FONTANALS, M. 1855, Apuntes Históricos sobre Olèrdola, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, t. II, 1856, 505-528.
  • MOLIST, N. 2008b, Espais i estructures arqueològiques. La fortificació romanorepublicana, in MOLIST, N. (ed), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 227-281.
  • MOLIST, N. 2014, La fortificación tardorepublicana de Olèrdola y el control del acceso norte a Taraco, in SALA SELLÉS, F.; MORATALLA JÁVEGA, J. (eds.), Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania, Universitat d'Alacant, MARQ, Diputación de Alicante, Alacant, 229-248.
  • MOLIST, N.; OTIÑA, P. 2012, The republican roman and medieval Quarry of Sant Miquel d'Olèrdola (Olèrdola, Barcelona), in GUTIÉRREZ GARCIA M.; LAPUENTE MERCADAL P.; RODÀ DE LLANZA I. (ed.), Interdisciplinary Studies on Ancient Stone. Proceedings of the IX Association for the Study of Marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA) Conference (Tarragona 2009), Documenta 25, ICAC, Tarragona, 688-695.
  • PALLARES, M. 1921, L'excavació a Olèrdola, Anuari de L'Institut d'Estudis Catalans VI 1915-1920, Barcelona, 598-599.
  • PALMADA, G. 2003, La fortificació republicana d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola, Alt Penedès), Revista d'Arqueologia de Ponent 13, Lleida, 257-287.

Twitter
Facebook