Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (ECLOC), Projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2014-2017, Direcció General de Patrimoni Cultural, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya (núm. exp.: 2014/100480), IP: G. Ripoll/UB. El projecte va ser renovat en els Projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021. Direcció General de Patrimoni Cultural, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. CLT009-18-00040. IP: G. Ripoll/UB.
Olèrdola, entre el segle X i inicis del segle XI esdevingué, junt amb la capital, una de les dues ciutats del Comtat de Barcelona. Fora muralles cresqué un barri de 8 hectàrees. Hi destaca l'església preromànica de Santa Maria, amb la seva necròpoli de tombes antropomorfes. Al seu voltant hi trobem un interessant urbanisme amb cases, cellers, sitges, cisternes que ens han arribat en bona part com a estructures retallades a la roca.
L’objectiu del projecte de recerca és estudiar tres jaciments diferents: una església amb cementiri i hàbitat monàstic a Sant Quirze de Colera/Sancti Cirici de Colera, una església amb un poblat rural a Sidillà/Sidilianum i una església amb cementiri i hàbitat urbans a Olèrdola (Sancta Maria fora muros/Pla dels Albats); per tal d’establir les línies de recerca futures del que és la vertebració del territori a partir d’aquest tipus d’aglomeracions entre els segles VIII i XI. Partint de la base que tota recerca feta sobre patrimoni arqueològic i arquitectònic ha de tenir, evidentment, uns objectius i resultats científics, respectant el paisatge històric i cultural. El patrimoni és un factor identitari i per tant un instrument per a la cohesió i el diàleg socials, però és també un recurs d’extrema fragilitat i la seva pèrdua és irreparable.
La recerca s’emmarca dins de l’ERAAUB/Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (2014SGR845) i del projecte d’àmbit europeu CARE, Corpus Architecturae Religiosae Europeae - Hispania (saec. IV-X) i en particular del CARE-Hispania.L'estudi de l'organització de l'espai al període de transició entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana, entre els segles VIII i XI, es troba immers en un procés historiogràfic de renovació i canvi i a Catalunya és encara incipient i necessita aprofundir en el que son les fonts documentals i les restes arqueològiques i monumentals. Fins ara l’anàlisi del patrimoni arquitectònic d’aquest període s'ha centrat en l’individualitat de cada edifici, oblidant que l’església és part d’un tot en constant transformació. Considerem que és necessari treballar de forma aprofundida per no caure de nou en les generalitats.
La informació que proporciona la documentació –tant monumental, com arqueològica i documental– ha d’anar lligada a la reconstrucció històrica. Cal conèixer diferents comportaments, com son els tres jaciments objecte d’estudi de diversa natura i caracterització, Sant Quirze de Colera, Sidillà i el Pla dels Albats d’Olèrdola, per tal de comprendre en tota la seva dimensió el significat de la societat, i una de las poques vies possibles és fer-ho partint del estudi de la seva principal mostra material: l’església, el cementiri i l’hàbitat entre els segles VIII al XI.
EQUIP ECLOC
Investigadora Principal
Investigadors/es
Col·laboradors/es
Assessors/es científics
Institucions implicades
Bibliografia
MOLIST, X. ESTEVE i G. RIPOLL, Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval, Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2018, 157-181 (PDF).
MOLIST, X. ESTEVE i G. RIPOLL, Intervenció a l’església medieval de Santa Maria d’Olèrdola. Patrimoni, arqueologia i gestió forestal, VIII Trobada estudiosos Garraf i Olèrdola, Vilanova i la Geltrú, 19 i 20 de novembre de 2018. Barcelona: Diputació de Barcelona. 2020, 311-325 (PDF).
MOLIST, X. ESTEVE i G. RIPOLL, Civitas Olerdola intra et foris muros. Les deux quartiers de la ville aux Xe et XIe siècles. XXVII colloque d'art roman d’Issoire. Société Française d'Archéologie Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Clermont-Ferrand (en premsa).
MOLIST, G. RIPOLL i X. ESTEVE, Civitas Olerdola. Un nou projecte de recerca vol donar a conèixer el creixement urbà medieval, Auriga, 73, 2015, 37-41. (PDF)
RIPOLL, CARRERO, E., RICO, D., MOLIST, N., CENTELLES, À. G., BENSENY, J., TUSET, J., BEHAIM, J., MARTÍNEZ, J. i F. TUSET, Sancti Cirici de Colera / Sant Quirze de Colera (Alt Empordà, Girona). Estudio preliminar del conjunto monástico, siglos VIII al XVI, Hortus Artium Medievalium 23, 2017, 602-628 (PDF).
CAU, M.A. ALBERT, R.M. GURT, J.M. MARTÍNEZ, V. MAS FLORIT, C. PECCI, A. REYNOLDS, P. RIPOLL, G. TSANTINI, E. i TUSET, F. L'equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB) (1992-2015),Pyrenae, Número Especial 50è aniversari 2015, 181-244. (PDF).
