Vas campaniforme




Vas campaniforme d’estil Salomó. En el conjunt del jaciment, és una peça destacada per la seva singularitat. Va ser localitzat en el sector 01 –entrada al recinte- associat a nivells de de l’intervallum situat entre la muralla preibera i la muralla romana en diferents campanyes arqueològiques (1983, 1983 i 1986). Forma restituïda conformada per 43 fragments que defineixen un vas de forma sinuosa acampanada amb cos esferoïdal i coll curt. Pasta depurada, amb desgreixant de granets de quars i calcària i partícules de mica groga. Superfície interna i externa amb acabat polit, amb coloració irregular de tonalitats marrons a l’exterior i grisenques a l’interior.

Decoració exterior incisa realitzada amb la tècnica del punt i ratlla o boquique. S’ha de precisar, tanmateix, que en aquest exemplar tal com succeeix en altres vasos amb incisions d’aquest tipus, no totes les incisions es realitzen seguint aquesta tècnica, sinó que algunes línies, i sobretot els traços curts, es confeccionen amb incisió simple.

La composició ornamental combina diversos motius decoratius des de la vora fins pràcticament el fons del vas. S’inicia, sota la vora, amb una línia incisa horitzontal tallada per una sèrie  de traços curts verticals. Segueixen dues faixes de tres i quatre línies incises amb la tècnica de punt i ratlla, separades per una faixa llisa no gaire ample. Juxtaposada amb el motiu anterior, segueix una àmplia ziga-zaga en reserva entre petits triangles incisos reblerts de traços en diagonal de dreta a esquerra. Sota la base dels triangles inferiors s’hi adossa un doble motiu reticular, separat per una banda reservada, format per l’entrecreuament de quatre línies horitzontals, tres incises i una amb punta i ratlla, i traços incisos oblics. Després d’una altra banda reservada, i a la part més ampla de la panxa, segueix una faixa de cinc línies incises amb punt i ratlla. Tanca la seqüència ornamental, una sèrie de grans triangles inversos definits per incisió i reblerts de línies obliqües de dreta a esquerra, fetes amb la tècnica del punt i ratlla.

La forma del vas, la tècnica i la composició decorativa adscriuen aquest exemplar al complex campaniforme del grup regional Salomó. Els podem relacionar amb exemplars procedents de la cova Verda (Sitges, Garraf) atribuïbles a un context de començaments del bronze inicial i del túmul I de la Serra de Clarena.

 

Bibliografia:

ASENSIO, D.; MESTRES, J.; MIRÓ, M.T.; MOLIST, N.; ROS, A. 2008, Els vasos ceràmics, in MOLIST, N. (ed.), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 191-226, fig. 11.1, 11.2.

BATISTA, R.; ROVIRA, J. 1985, Nous Vasos amb decoració campaniforme a Catalunya: la Riba i Olèrdola, Empúries 46-47, Barcelona, 224-229.

MESTRES, J. 2008, La ceràmica a mà prehistòrica. Calcolític i edat del bronze, in MOLIST, N. (ed), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 287-289, fig. 11.1, 11.2.

MESTRES, J.; FARRÉ, J.; MOLIST, N., SENABRE, M.R. 2008, Espais i estructures arqueològiques. Calcolític i bronze inicial, in MOLIST, N. (ed.), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 49-59.

MESTRES, J.; MOLIST, N.; FARRÉ, J. 2011, L'ocupació durant el calcolític i l'inici de l'edat del bronze a Sant Miquel d'Olèrdola, Jornades Internacionals de Prehistoria. Garraf 30 anys d'investigació arqueològica (Begues, 5-7 desembre 2008).

MOLIST, N.; PUJOL, M. 2013, Olèrdola. Guia Didàctica, Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona.PDF, fig. 20.

  • Núm. de registre: MAC OLE-0164
  • Lloc de procedència: Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès, Catalunya)
  • Matèria: Ceràmica
  • Tècnica: A mà
  • Dimensions: 184 x 170 x 170 mm. 136 mm diàm. vora.
  • Període històric: Prehistòria (edat del bronze)
  • Cronologia: -1800 / -1500
  • Ubicació: M OLE Centre d’Interpretació, núm. 34