El vi té un component simbòlic inqüestionable en l'Església cristiana ja que aquest es transmuta a “sang de Crist” en la cerimònia de l'eucaristia. El un vi ha de ser natural, no alterat per altres substàncies.
El calze és el recipient que conté el vi durant el ritual, així com la patena ho fa amb el pa o hòstia. Aquests objectes litúrgics estan presents en totes les esglésies. Els que hi havia a Sant Miquel intra muros i a Santa Maria foris muros d’Olèrdola no s'han conservat, però si es va recuperar un calze i una patena fets de peltre a la tomba d'un sacerdot, datat a la fi del segle X - inici del segle XI. No tingueren mai funció litúrgica, sols simbòlica en acompanyar al difunt (http://www.macolerdola.cat/ca/Col-leccions/La-col-leccio-en-3D/La-col-leccio-del-MAC-Olerdola-en-3D/Medieval-i-moderna-en-3D/Calze-i-patena).
En l'acte de dotació de l'església de Sant Miquel d’Olèrdola, de l’any 992, els terratinents i militibus que viuen a la ciutat fan donació de terres i vinyes pel sosteniment del temple. Un dels homes més importants de la catedral de Barcelona, nascut a Olèrdola, arxilevita Llobet (Seniofred Llobet o Lupitus Barchinonensis) dona 2 mojades de vinya. També donen vinya Guilamagnus, Pere, Undiscle, Katuval, Trasmir, Albaric i Ervoncsi.
A l'edat mitjana, la viticultura era una de les principals fonts de riquesa de l'Església i especialment dels monestirs, sent els cellers un espai clau. Durant segles, acumularen vi —per les obligacions tributàries en forma de delmes i primícies— així com una gran quantitat de terres dedicades a la vinya. Incentivaren el seu conreu, la selecció de ceps i l’elaboració de vins. Prova en són encara avui les varietats de raïm anomenades ‘monestrell’ i ‘cartoixà’, els vins dolços ‘de missa’, conyacs, etc.
