El projecte sobre la fortificació romanorepublicana d’Olèrdola emmarcat en els projectes quadriennals de recerca en arqueologia pels anys 2022-2025 i té com a objectiu abastar l’estudi científic de forma global d’aquest assentament militar.
Les excavacions de la torre 2 de la muralla romana d’Olèrdola s’iniciaren el 2016, en el marc del projecte quadriennal de recerca arqueològica: “El nord-est de la Citerior des d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial” (NECEEC: 2014-2018). Aquest projecte, liderat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, es plantejava com a objectiu l’estudi de la presència inicial romana a Catalunya, des del punt de vista de la implantació militar en el territori. En aquest context, era pertinent prendre l’enclavament estratègic d’Olèrdola com a punt de la recerca, donada la seva importància en el context militar romanorepulbicà.
Per tal d’avançar en el coneixement de la muralla es decidí excavar la torre 2, la qual correspon a la torre de flanqueig oriental de la porta d’entrada al recinte fortificat d’Olèrdola. Aquesta torre, malgrat estar estructuralment vinculada a la muralla romana, havia estat reconstruïda totalment en època medieval, amb una modificació evident de la seva fesomia i aparell constructiu. Tanmateix, el buidatge del sediment medieval interior (1987), així com una campanya de restauració duta a terme en 2013 per consolidar els paraments, van mostrar l’existència encara de restes estructurals pertanyents a la torre d’època romanorepublicana.
Amb la intervenció del 2016, es plantejava iniciar l’excavació de la torre romanorepublicana tot seguint les estructures conservades per tal de determinar la cronologia de construcció del sistema defensiu, així com definir el sistema d’accés a l’enclavament.
La primera campanya va fer evident que la remodelació medieval havia afectat abastament tots els paraments de la torre romana. Amb tot, part del perímetre de la torre original s’havia conservat a l’interior de la torre medieval. Igualment, es va poder comprovar que la torre romana havia estat abandonada entorn del 75 a. de la n.e., és a dir, en un moment que coincideix amb el període d’inestabilitat que el territori conegué amb motiu de la Guerra de Sertori (80-72 a. de la n.e.). Així doncs, és probable que l’enclavament d’Olèrdola es veiés afectat per algun esdeveniment relacionat amb aquest conflicte donat el seu caràcter de punt estratègic i de control.
La torre 2 ha estat excavada en diferents campanyes, el 1987 la fase medieval, el 2016 la fase romana i entre el 2017 i el 2022 la fase ibèrica. Aquesta última ha resultat especialment interessant ja que hem conegut que la torre va patir un incendi em el marc dels conflictes bèl·lics a finals del segle III aC i ha permès documentar què és el que hi havia dins la torre i què hi tenia la gent que hi vivia. Entre les troballes més destacades, un crani d'un íber que deuria haver estat exposat a l'entrada al recinte
La continuïtat dels treballs van permetre comprovar que la torre romana s’assentava directament sobre una torre anterior, bastida durant el període ibèric: els romans, en construir la nova fortificació van reaprofitar i conservar les dues torres de flanqueig ja existents de l’entrada al recinte, però no el traçat de la muralla ibèrica amb què aquestes torres funcionaven.
Per tant, la torre 2 d’Olèrdola vindria a ser una autèntica Matrioixca: la torre medieval, la més moderna, conserva i tanca en el seu interior les torres romana i ibèrica.
Font: MAC
Durant els darrers anys, s’ha excavat la torre ibèrica. Els treballs han mostrat que cap al final del segle III a. de la n.e., la torre va patir una severa destrucció. En els potents enderrocs s’hi ha localitzat part de l’embigat caigut i carbonitzat, així com d’algun element de mobiliari més, també cremat. L’abundant troballa de vaixella, ceràmica comuna i àmfora, prou senceres, indiquen també que la torre fou abandonada ràpidament, sense temps per recollir o endur-se el que hi havia dins. L’estructura va patir un incendi i s’ensorrà, quedant així l’espai segellat. D’altra banda, entre els materials apareguts en la torre ibèrica destaca la punta d’un pilum, la típica llança usada per les tropes romanes en el context bèl·lic de la Segona Guerra Púnica (218-202 a. de la n.e.).
Va ser precisament durant la campanya del 2021, desenvolupada entre el 29 de novembre i el 3 de desembre, que varen ser descobertes unes restes humanes: van aparèixer durant l’excavació de la part final d’aquest enderroc, arran de la paret oriental de la torre. Es tractava concretament de la part superior d’un crani (calvària, maxil·lar i malar), trencat en cinc fragments. L’estudi antropològic preliminar apuntava que seria un individu masculí d’entre 18-25 anys. Tant la posició en què aparegueren les restes com la seva fragmentació permetien pensar que el cap hauria estat col·locat en una posició d’alçada, i que durant el col·lapse de la torre va caure, es va trencar i barrejar amb la runa, i van quedar finalment sepultat.
Si voleu saber-ne més cliqueu AQUÍ.
Durant la tardor del 2022 s'iniciava la finalització dels treballs arqueològics arribant als nivells inferiors d’ús i la fase de fundació, del segle IC aC. Així, fou la darrera campanya d'excavacions de tres torres una dins l'altra. Recordem, la primera va ser construïda fa uns 2.400 anys (corresponent a la muralla de l'oppidum ibèric), la segona en fa 2.100 (fortificació militar romana) i la darrera fa 1.000 anys (corresponent a la ciutat medieval).
A banda de l'interès històric, poliorcètic i constructiu i de la magnífica troballa del crani humà, la informació obtinguda durant aquests anys ha estat especialment interessant per reconstruir l'interior d'una torre ibèrica de flanqueig de la porta d'entrada. Els resultats ens permeten afirmar que el primer pis era un petit espai domèstic en el qual hi tenia cabuda un teler, una llar per cuinar, un espai de molta, àmfores que contenien vi, olles, plats, gots i gerres, tenalles de variades formes i des de produccions locals a altres procedents de l'altra costat del Mediterrani.
Ara és el moment de processar tots els resultats i assolir les conclusions.
L’equip d’investigadors
Després de la finalització del projecte NECEEC, l’excavació de la torre 2 ha continuat endavant com un projecte independent, dirigit i coordinat també des del MAC. Actualment està liderat per la Sra. Núria Molist, directora del MAC-Olèrdola i conservadora de les col·leccions ibèriques del MAC; el Dr. Jordi Principal, conservador de les col·leccions clàssiques del MAC; i pel Dr. Carles Padrós, tècnic del Servei de Museus i investigador adscrit a l’ICAC. Compta també amb la col·laboració d’Oriol López Bultó, de la Universitat Autònoma de Barcelona, encarregat dels estudis antracològics; de la Dra. M. Eulàlia Sobirà, de la Universitat Autònoma de Barcelona, encarregada dels estudis antropològics, de les Dres. Assumpció Malgonsa i Cristina M. Pereira que realitzaran els estudis d’ADN, també de la Universitat Autònoma de Barcelona; així com de la Dra. Alessandra Pecci, de la Universitat de Barcelona, analitzant els residus de les àmfores ibèriques. Les primeres peces han estat restaurades per l’empresa Gamarra & García.
Així mateix, cal destacar la participació en les tasques d’excavació i laboratori d’estudiants de grau i màster d’universitats catalanes (Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona) i també internacionals (Università degli Studi di Sassari).
