Les excavacions a la muralla

El projecte sobre la fortificació romanorepublicana d’Olèrdola emmarcat en els projectes quadriennals de recerca en arqueologia pels anys 2022-2025 i té com a objectiu abastar l’estudi científic de forma global d’aquest assentament militar.

La muralla romana d’Olèrdola és una de les més ben conservades i espectaculars de les construïdes en època tardorepublicana de Catalunya i de la Península Ibèrica, probablement aixecada a inicis del segle I a.n.e. Junt amb la torre exempta situada a la part superior de la muntanya de Sant Miquel d’Olèrdola, la muralla és un dels elements fonamentals de la fortificació destinada al control visual de la via Heraclea (posterior via Augusta durant l’imperi romà, denominada Francisca o Morisca en edat mitjana i per on avui transcorre l’AP7 i el tren d’alta velocitat) i per la defensa de Tàrraco.

En aquest projecte s’incorpora la metodologia i els coneixements de l’arqueologia militar que suposaran una eina definitiva per la caracterització i contextualització de la fortificació. Així, les intervencions arqueològiques en la muralla i torres proporcionarà informació sobre la seva concepció arquitectònica i poliorcètica, a més de la concreció cronològica.

 

Font: MAC

Les excavacions arqueològiques

L’any 2021, amb motiu de la Commemoració dels cent anys de les primeres excavacions arqueològiques de l’IEC a Olèrdola, des del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Olèrdola es va dur a terme la intervenció a l’extrem est de la muralla romana tardorepublicana. 

Durant els treballs arqueològics varen ser recuperats un total de 35 m lineals de muralla i una superfície davant d’aquesta d’entorn els 350 m2. La muralla, de tipus barrera, mesurava de la cinglera est a l’oest 148 m i estava fins ara conformada per quatre torres, dues d’elles flanquejant la porta d’entrada. El parament exterior és de tipus itàlic, tal com correspon a les construccions defensives aixecades entre mitjans del segle II i inicis del segle I a. de la n.e. i es caracteritza per grans carreus poligonals a la base i un coronament d’obra irregular.

Però sens dubte, la localització d’una nova torre de la muralla (la cinquena) va ser la dada més rellevant de la intervenció, ja que es desconeixia totalment la seva existència.

A més de la torre, es constatava un canvi de parament que ja s’intuïa en el tram de muralla recuperat, passant d’uns carreus ben escairats a una fàbrica amb pedres irregulars i morter de calç. La causa d’aquest sobtat canvi no la podem precissar en aquests moments, però sembla que va estar condicionada per la necessitat d’acabar ràpidament la muralla.

A més, la nova pedrera situada immediatament davant del murum, localitzada en la intervenció, acomplia un doble objectiu: l’extracció de blocs a peu mateix de l’obra abaratint costos de trasllat i l’increment de l’alçada de la construcció, fent-la més inexpugnable. L’extracció de blocs d’aquesta pedrera segueix el mateix sistema d’obtenció que la situada a l’interior del recinte i excavada a l’inici dels anys 1990.

Aquestes dades sobre la muralla olerdolana permetran realitzar noves hipòtesis sobre la seva concepció i funcionalitat poliorcètica, ja que cal considerar que aquest tram és el primer que un exèrcit enemic es troba en arribar a la fortificació, així com el procés edilici, des de l’extracció dels blocs fins la col·locació.

Durant el mes de setembre de 2022 les tasques arqueològiques varen anar encaminades a definir perimetralment la torre trobada el 2021. Els treballs es van basar en la desbrossada i neteja de la zona amb l’ajuda de jardiners i maquinària, per seguidament, donar pas als treballs de delimitació i excavació de l’estructura per part d’arqueòlegs professionals.

Els resultats fins el moment

Els resultats fins ara han estat altament interessants, tant pel que fa a la mateixa estructura com la importància estratègica de la torre, ben notòria un cop eliminada la massa forestal:

  • La torre – bastió té 15 metres d’amplada i és en bona part massissa. De fet, hauríem de parlar de dues torres, l’original d’època romana i una segona, reestructurada probablement en època medieval. En pitjors condicions de conservació respecte a les altres 4 torres de la muralla, la configuració i la posició són claus per interpretar la totalitat de la construcció i la funcionalitat de cada un dels trams i de les torres en funció de la visibilitat i l’armament atacant i defensiu del moment.
  • El component estratègic de la torre està determinat pel domini visual sobre la via Heràclea i el pas cap a la costa des de l’interior seguint la riera de Vilafranca, del camí antic d’accés a la fortificació –és la primera torre–, la connexió visual amb la torre del cim de la muntanya i amb les altres torres i l’entrada.

 

Equip d'arqueologia (anys 2021-22)

  • Direcció: Núria Molist (responsable de la seu del MAC a Olèrdola) i Pablo Martínez (membre del col·lectiu CIPAG - Tríade Serveis Culturals)
  • Arqueòlegs/ogues de l'empresa Tríade Serveis Culturals.

 


Twitter
Facebook