Àmfora de l’Apúlia

UNA ÀMFORA DE L'APÚLIA. Oli d’oliva pels oficials de les legions romanes

‘Som el que mengem’. Per a una persona de l’any 2020, la nostra alimentació i gustos culinaris s’assenten sobre una base de gastronomia autòctona amb múltiples aportacions d’altres cultures (cuina italiana, francesa, greca, asiàtica, nord-africana, sud-americana...). Fins i tot la cuina nativa s’ha anat modelant al llarg de segles amb aportacions exògenes (del grecs, fenicis, romans, àrabs, productes vinguts d’Amèrica...). A voltes, els nous productes i les noves maneres de cuinar-los han vingut de la mà del comerç o de la migració de persones, en altres, han arribat per conquestes militars. En tot cas, el que inicialment era diferent ha acabat integrat en el patrimoni gastronòmic d’un poble.

Per explicar-nos històries interessants, no sempre els objectes arqueològics han de ser sencers i espectaculars. Aquí en tenim un exemple. Es tracta d’un fragment de la nansa d’una àmfora que contenia oli procedent del sud d’Itàlia, de la regió de l’Apúlia a la costa del mar Adriàtic. La nansa té la particularitat de tenir un segell o marca impresa (C·HELVI·C·F· / Caius Helvius, Caius filus /Gai Helvi, fill de Gai) i es va trobar durant la campanya d’excavacions de l’any 1998 prop de la muralla romana d’Olèrdola.

Identificat origen i contingut, podem passar a exposar quin tipus d’objecte és i el seu significat cultural, social i ètnic.

Les àmfores són un envàs de ceràmica utilitzat en el transport marítim pels pobles del Mediterrani durant l’antiguitat, fins que a la fi del món romà varen ser substituïdes per altres tipus de contenidors, principalment bótes de fusta. Els productes més habituals foren el vi, l’oli i el garum. A voltes, vins i olis de més qualitat eren destinats a les elits dirigents; els de menys, a abastir exercits i al gruix de la població.

.

L’Apúlia era un territori productor d’oli d’oliva que n’exportava arreu del mar Mediterrani, d’est a oest. Gràcies a la recerca es coneixen diferents tallers de terrissaires que fabricaven àmfores i que varen estar actius entre la meitat del segle II i la meitat del segle I aC a Brindisi i al seu entorn. La forma, l’argila i les marques permeten seguir el rastre de la distribució. Així, l’oli de l’Apúlia era desembarcat als ports principals de la costa (Empúries, Tarragona, València i Cartagena), acompanyant les àmfores que contenen vi. Es distribuïen a través de les vies principals amb destí als campaments romans, les incipients ciutats i altres instal·lacions en un moment en que els romans estaven completant la conquesta d’Hispània.

Perquè n’arriben poques d’àmfores d’oli de Brindisi? Doncs els especialistes apunten que, si bé els ibers elaboraven oli, no era un producte de consum general ni en la seva dieta ni en l il·luminació. De fet, el consum d’oli d’oliva a Catalunya no s’ha generalitzat fins la segona meitat del segle XX. En canvi, l’oli era un producte indispensable en la dieta dels pobles itàlics. Durant la conquesta de la península Ibèrica (a partir de l’any 218 aC) els romans importaren de la seva terra oli i sobretot el vi –cada soldat en bevia un litre diari-, també els acompanyaven les cassoles i les olles per cuinar. Però no tot el vi i oli era de la mateixa qualitat. I aquí és on entren les àmfores de Brindisi. L’oli que contenien era de qualitat i estava destinat als oficials de les legions. Era, per tant, un producte alhora elitista i ètnic, per qui ho consumia i pel seu origen exclusiu.

Com, quan i perquè arriben a Olèrdola àmfores apules? Olèrdola fou una fortificació militar aixecada probablement en el marc de la Guerra de Sertori, un conflicte militar que enfrontà dues faccions del Senat de Roma (82-70 aC) i que tingué a Iberia com a escenari. Olèrdola era un lloc estratègic per controlar el moviment de tropes romanes per la via que anava a Cadis i protegir Tàrraco, favorable a Sertori. La muralla romana republicana va albergar durant uns 50 anys soldats itàlics, soldats auxiliars indígenes i oficials. Eren aquests darrers els que varen poder gaudir de l’oli d’oliva exclusiu de l’àmfora que us hem presentat.

Per acabar, no podem deixar de fer un apunt sobre la família dels Helvii, que va deixar la seva empremta a l’àmfora d’Olèrdola i en altres àmfores trobades a Iesso / Guissona i a Gebut. L’epigrafia relaciona aquesta nissaga amb origen a Capua i establerts a l’Apúlia. Eren a mes de comerciants també productors? Els que si sabem era que el seu principal negoci era l’exportació a l’est del Mediterrani.

Bibliografia

CARRERAS MONFORT, C: MARTÍN MENENDEZ, a.; PERA ISERN, J.; RODRIGO REQUENA, E. 2016, Las ámforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo, Saguntum (PLA V) 48, 103-121.

MOLIST, N. 2008, Espais i estructures arqueològiques. La fortificació romano republicana, in MOLIST, N. (ed), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 227-281 (fig. 9.66, 1550).

ASENSIO, D.; MESTRES, J.; MIRÓ, M.T.; MOLIST, N.; ROS, A. 2008, Els vasos ceramics, in MOLIST, N. (ed), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 287-388 (pàg. 329, fig. 11.30).

MOLIST, N. 2014, La fortificación tardorrepublicana de Olérdola y el control del acceso Norte a Tarraco, in F.Sala y J.Moratalla (eds.), Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania, Alicante, 229-248.

ROS MATEOS, A. 2006, Los Helvii. comerciantes en occidente y oriente durante época bajorepublicana, Acta del XII Congressus Epigraphiae Graecae et latinae (edició en pdf), 1247-1254.