Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI). Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola (ECLOC), Projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia per al període 2014-2017, Direcció General de Patrimoni Cultural, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya (núm. exp.: 2014/100480), IP: G. Ripoll/UB.
L’objectiu del projecte de recerca és estudiar tres jaciments diferents: una església amb cementiri i hàbitat monàstic a Sant Quirze de Colera/Sancti Cirici de Colera, una església amb un poblat rural a Sidillà/Sidilianum i una església amb cementiri i hàbitat urbans a Olèrdola (Sancta Maria fora muros/Pla dels Albats); per tal d’establir les línies de recerca futures del que és la vertebració del territori a partir d’aquest tipus d’aglomeracions entre els segles VIII i XI. Partint de la base que tota recerca feta sobre patrimoni arqueològic i arquitectònic ha de tenir, evidentment, uns objectius i resultats científics, respectant el paisatge històric i cultural. El patrimoni és un factor identitari i per tant un instrument per a la cohesió i el diàleg socials, però és també un recurs d’extrema fragilitat i la seva pèrdua és irreparable.
La recerca s’emmarca dins de l’ERAAUB/Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (2014SGR845) i del projecte d’àmbit europeu CARE, Corpus Architecturae Religiosae Europeae - Hispania (saec. IV-X) i en particular del CARE-Hispania.L'estudi de l'organització de l'espai al període de transició entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana, entre els segles VIII i XI, es troba immers en un procés historiogràfic de renovació i canvi i a Catalunya és encara incipient i necessita aprofundir en el que son les fonts documentals i les restes arqueològiques i monumentals. Fins ara l’anàlisi del patrimoni arquitectònic d’aquest període s'ha centrat en l’individualitat de cada edifici, oblidant que l’església és part d’un tot en constant transformació. Considerem que és necessari treballar de forma aprofundida per no caure de nou en les generalitats.
La informació que proporciona la documentació –tant monumental, com arqueològica i documental– ha d’anar lligada a la reconstrucció històrica. Cal conèixer diferents comportaments, com son els tres jaciments objecte d’estudi de diversa natura i caracterització, Sant Quirze de Colera, Sidillà i el Pla dels Albats d’Olèrdola, per tal de comprendre en tota la seva dimensió el significat de la societat, i una de las poques vies possibles és fer-ho partint del estudi de la seva principal mostra material: l’església, el cementiri i l’hàbitat entre els segles VIII al XI.
EQUIP ECLOC
Investigadora Principal
Investigadors/es
Col·laboradors/es
Assessors/es científics
Institucions implicades
Bibliografia
MOLIST, X. ESTEVE y G. RIPOLL, Olèrdola, topografia urbana de la civitas medieval, Tribuna d’Arqueologia 2017, Generalitat de Catalunya, Barcelona (en prensa).
RIPOLL, CARRERO, E., RICO, D., MOLIST, N., CENTELLES, À. G., BENSENY, J., TUSET, J., BEHAIM, J., MARTÍNEZ, J. y F. TUSET, Sancti Cirici de Colera / Sant Quirze de Colera (Alt Empordà, Girona). Estudio preliminar del conjunto monástico, siglos VIII al XVI, Hortus Artium Medievalium 23, 2017, 602-628 (PDF).
MOLIST, G. RIPOLL y X. ESTEVE, Civitas Olerdola. Un nou projecte de recerca vol donar a conèixer el creixement urbà medieval, Auriga, 73, 2015, 37-41. (PDF)
M.A. CAU, R.M. ALBERT, J.M. GURT, V. MARTÍNEZ, C. MAS FLORIT, A. PECCI, P. REYNOLDS, G. RIPOLL, E. TSANTINI y F. TUSET, El Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB) (1992-2015),Pyrenae, Número Especial 50è aniversari 2015, 181-244. (PDF)
