Paella o greixonera, formada per 9 fragments. Fons pla lleugerament còncau i parets poc altes que s'obren regularment vers l'exterior. Presenta un broc cilíndric sobre el llavi, que podria tenir funcions relacionades bé amb l’emmanegament o ser un broc vessador. Argila reductora, de color gris i to fosc, elaborada al torn lent. Es va recuperar en una de les campanyes dutes a terme al jaciment entre els anys 1983 i 1985 (sector 01 probablement, o sector 03), sense més precisions.
La paella és d’una tipologia molt poc habitual en el repertori de ceràmiques alt medievals a Catalunya. Es coneixen dos exemplars més de cronologia similar, entre els segles X i XI: una, va ser localitzada a l’Esquerda (Roda de Ter, Osona) (Ollich 1984, forma 5, pàg. 82); l’altra, procedeix de l’església de Sant Menna (Sentmenat, Vallès Occidental) (Roig, Coll, Molina, 1997). La seva funcionalitat és incerta: cassola, paella o greixonera, sempre relacionada amb la cocció d’aliments sense descartar l’obtenció llard o greix.
Bibliografia específica:
ROIG, J. 2004, Les primeres dades sobre la ceràmica medieval d'Olèrdola (Alt Penedès), Del Penedès 7, Miscel·lània Penedesenca-11 Jornades d'Estudis Penedesencs (Vilafranca del Penedès 3-7 juny 1998), Vilafranca, 51-64. Pàg. 61; làm. 8 i foto 1.
SALRACH I MARÈS, J.M. (dir) 2017, El naixement de la nació catalana. Orígens i expansió, Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Pàg. 58.
Bibliografia complementària
COLL, J. M., ROIG, J. i MOLINA, J. A. 1997, Contextos ceràmics de l'antiguitat tardana del Vallès, Taula Rodona: Contextos ceràmics d'època romana tardana i de l'alta edat mitjana (segles IV-X), Arqueomediterrània 2, Diputació de Barcelona-Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Museu de Badalona, Universitat de Barcelona, Barcelona, 37-57.
OLLICH i CASTANYER, I. 1984, Formes i decoració de la ceràmica grisa medieval procedent del jaciment de l'Esquerda (Barcelona), Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya medieval, Acta Medievalia annex 2, Barcelona, 81-97.
