Extrem distal d’un metatars d’un èquid que presenta diverses línies d’impressions de forma triangular disposades de forma horitzontal o lleugerament inclinada tant a la cara anterior com a la posterior. El fragment va ser localitzat durant la campanya de l’any 1989 al sector 02 (pedrera-cisterna), en el nivell superficial.
Es tracta d’un enclusa feta d’os utilitzada en la reparació de les dents de les destrals de ferro. Els petits triangles disposats en fileres correspondrien a les impressions de les dents de ferro de la falç a l’impactar sobre l’enclusa d’os. S’emprava l’os perquè aquest material és semi dur i tenia la flexibilitat suficient per impedir que les dents es trenquessin però alhora era prou dur perquè la dent tornés a la seva posició correcte. A Olèrdola se n’han localitzat 10, cap d’elles completa, sempre realitzades a partir d’un metàpode de bòvid o èquid i en nivells d’època alt medieval.
La presència d’aquestes encluses d’os ha passat sovint inadvertida. La seva funcionalitat ha estat correctament identificada a inicis del segle XX, on trobem els primers articles científics, gràcies a paral·lels etnogràfics (Aguirre et al.2004; Moreno et al. 2006; Rodet-Belarbi 2006). Avui són més nombrosos els jaciments on han estat localitzades, amb cronologies que van des de l’antiguitat tardana fins la baixa edat mitjana. Un exemple primerenc el trobem a Tarragona (López Villar 2006, vol. I, fig. 150, pàg. 139). A la Magdalena (Lleida), apareixen en nivells àrabs del segle XII (Esco et al.1988, pàg. 137; Loriente, Oliver 1992, pàg. 129) i també als jaciments medievals cristians de Cabaret (Gardel 2004) i de La Poza (Martín, San Gregorio 2011).
L’únic exemplar complet que coneixem procedeix de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i està dipositat al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona.
Bibliografia específica:
BOSCH, J.M.; MESTRES, J.; MOLIST, N.; SENABRE, M.R.; SOCIAS, J. 2003, Objectes, eines i metal.lúrgia medieval i moderna al Castrum Olerdula, Seminari Eines i instrumental metàl.lic (s. V-XV dc) (L'Esquerda, Roda de Ter, 13 i 14 de juny de 2002), Roda de Ter, 13-23.
Bibliografia complementària:
AGUIRRE, A.; ETXEBERRIA, F.; HERRASTI, L. 2004, El yunque de hueso para afilar la hoz metálica dentada, Munibe 56, San Sebastián, 113-121. (es citen les peces d’Olèrdola).
ESCO, E.; GIRALT, K.; SENAC, P. 1988, Arqueología islámica en la Marca Superior de Al-Andalus, Diputación de Huesca, Huesca.
GARDEL, M.-E. 2004, Vie et mort d'un castrum. Cabaret, ARchéologie d'un village médiéval en Languedoc (XI-XIII siècles). Préface de Anne Brenon, L'Hydre éditions.
LÓPEZ VILLAR, J. 2006, Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple semptentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, vols. I i II, Sèrie Documents 4, ICAC, Tarragona.
LORIENTE, A.; OLIVER, A. 1992, L'antic Portal de Magdalena (Lleida). Monografies d'arqueologia urbana. Lleida,
MARTÍN RODRÍGUEZ, E.M.; SAN GREGORIO HERNÁNDEZ, D. 2011, El yacimiento medieval de La Poza, Baltanás (Palencia), Estudios de Patrimonio Cultural 06, junio 2011., 80-89.
MORENO-GARCÍA, M.; ESTEBAN NADAL, M.; PIMENTA, C.; LÓPEZ GILA, Mª D.; MORALES, A. 2006, Los yunques en hueso en la Península Ibérica: estado de la cuestión, Animais na Pré-história e Arqueologia da Península Ibérica. Actas do IV Congresso de Arqueologia Peninsular. Universidade do Algarve, Faro, 14-19 Setembro, 2004. (Promontoria Monográfica 3), 247-262.
RODET-BELARBI, I.; ESTEBAN NADAL, M.; FOREST, V.; MORENO-GARCIA, M.; PIMENTA, C. 2007, Des aiguisoirs/polissoirs aux enclumes en os: l’historiographie des os piquetés, Archéologie Médiévale 37, Université de Caen, Caen,
