Dinar d’Hiŝãm II

Moneda amb inscripcions en grafia àrab a les dues cares. Anvers (IA) amb llegenda central (frase del alcorà) i orla amb nom de la seca (al Andalus) i l'any 384). Revers (IIA) amb llegenda central amb el nom de l'emir i orla.

Dinar que va ser adquirit pel Museu Arqueològic de Barcelona al seu propietari, del qual en desconeixem el nom. Pere Girò, gran coneixedor de l’arqueologia penedesenca i impulsor de l’adquisició pública d’Olèrdola per part de la Diputació de Barcelona l’any 1963, en va fer d’intermediari.

Es tracta d’una moneda andalusina –dinar o mancús (paraula àrab que significa gravat), segons la denominació àrab o cristiana– encunyada pel califa de Còrdova Hiŝãm II (Abû l-Walîd Hishâm ibn al-Hakam) entorn de l’any 384 de l’hègira (el 994 de l’era cristiana).

Hiŝãm II (Còrdova, 995-1013), fou el 3er califa i nét d’Add-Al-Rahman III. Va tenir dos regnats, el primer entre el 976 i el 1009; el segon entre el 1010 i el 1013. Reformà la mesquita de Còrdova, centre cultural de l’època. El seu háyib –primer ministre– fou el cèlebre al-Mansur (o Almasor) que realitzà diverses ràtzies als nord de la península Ibèrica. La més coneguda és la de l’any 985, que saquejà la ciutat de Barcelona.

Bibliografia:

AAVV 1986, Pere Bosch Gimpera i el Museu Arqueològic de Barcelona: 50 aniversari; El Museu secret, Diputació de Barcelona, Servei de Cultura. Pàg. 103.

CAMPS, J. (dir.) 1999, Catalunya a l'època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX-X). Catàleg de l'exposició, Museu Nacional d'Art de Catalunya.Barcelona. Pàg.297, núm. 12.

MOLIST, N.; PUJOL, M. 2013, Olèrdola. Guia Didàctica, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. PDF. Fig. 38.