Ungüentari d’alabastre de cos afusat, vora de secció triangular i acabat amb un piu, un tipus de base molt poc habitual. Es conserven 10 fragments (2 corresponents a la vora, 7 a la paret i 1 piu), que permeten fer una restitució de la peça. Presenta les típiques vetes de l’alabastre de color blanquinós a ocre. El piu fou trobat el 1985 i la resta en les excavacions de l’any 1990, en una habitació d’època ibèrica situada a la part central del jaciment (sector 03). La procedència és incerta, però caldria situar la seva producció a l’àrea d’Egipte, Fenícia o Rodes.
Es tracta d’una peça molt singular, que rarament es troba en àmbits domèstics, ja que acostumen a formar part d’aixovars funeraris, com veiem per exemple a Empúries. Aquest tipus d’ampolles contenien olis i perfums i procedien del Mediterrani oriental. Eren, sens dubte, un producte de luxe, tant pel contingut com pel propi envàs.
La datació és problemàtica. Recuperat en un estrat del segle II aC, no té paral·lels amb els exemplars d’aquesta cronologia o quelcom més antics (segles IV o III aC), que acostumen a ser arrodonits per la base i menys allargats. L’acabament cònic recorda alguns exemplars localitzats a l’àrea etrusca, en ceràmica o vidre, datats entorn el segle VI.
L’ús d’ungüents i de perfums té el seu origen en el proper Orient, de clima sec i calorós fet que feia necessària la protecció del cos i una major higiene. La civilització egípcia va impulsar el seu ús a la resta de la Mediterrània amb uns artesans, els “cuiners d’ungüents”, destinats exclusivament a la seva elaboració.
Principalment reservat a l’ús femení, també se suposa que podia ser emprat en els rituals funeraris (l’ungiment del cos del difunt, inicialment associat amb el culte a la deessa Astarté) o com ofrena als déus. A l’antiga Grècia també era utilitzat en el món de l’esport. No és estrany, doncs, que a la Península Ibèrica la majoria d’exemplars coneguts procedeixen de l’àmbit funerari, com els procedents de la necròpolis fenícia de Larita (Almuñecar, Andalusia) –unes urnes amb inscripció egípcia dels segles IX-VII aC–, de la necròpolis púnica de Puig des Molins (Eivissa) o de la necròpolis grega de Bonjoan a Empúries, per citar alguns exemples.
La popularització i comercialització d’aquests cosmètics va comportar l’aparició de contenidors de diferents formes i elaborats en diferents matèries com ara l’alabastre, la pedra, el vidre, el bronze, la ceràmica o l’os. Els d’alabastre eren un dels més preuats a causa de les qualitats com a recipient: opac, impermeable i estanc. L’alt cost de producció els va convertir en productes de luxe només accessible a les elits. Podem comparar els antics ungüentaris amb les actuals ampolles de perfum, on es valora tant la qualitat del cosmètic com la qualitat artística del recipient.
Bibliografia específica
DD.AA. 2012, Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (pàg. 85, núm. 54).
MOLIST, N. 2000, L'oppidum cossetà d'Olèrdola. L'etapa ibèrica d'un assentament d'ocupació continuada, inL'hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l'arqueologia de l'edat del ferro, Actes del XXII Col•loqui Internacional per a l'Estudi de l'Edat del Ferro (Girona, 21-24 de maig de 1998), Sèrie Monogràfica del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona 19, Girona. Pàg. 102-103, núm. 24; Fig. 7.
Bibliografia complementària
ALMAGRO, M. 1953, Las necrópolis de Ampúrias. Vol. I, Introducción y necròpolis griegas. Monografías Ampuritanas III, Diputació de Barcelona-CSIC, Barcelona.
BARDINOU, P. 2003, La laine et le parfum. Epinetra et alabastres: forme, iconographie et fonction. Recherche de céramique attique féminine, Monographs of antiquity 2.
BRUN, J.-P. 2000, The production of Perfumes in Antiquity; The cases of Delos and Paestum, American Jorunal of Archaeology 104, 277-308.
DAYAGI-MENDELS, M. 1989, Perfums and Cosmetics in the AncientWorld, Catàleg de l’exposició, Tel-Aviv.
FORTUNELLI, S. 2005, Il museo della Città Etrusca e Romana di Cortona. Catalogo delle collezioni, Firenze, Edizioni Polistampa.
PELLICER, M. 2007, La necrópolis Laurita (Almuñécar, Granada) en el contexto de la colonización fenicia, Cuadernos de Arqueología Mediterránea 15, Barcelona, Edicions Bella Terra.
PIERRAT-BONNEFOIS, G. 2010, L'alabastre, un vase à parfum d'origine égiptienne?, Les Dosiers d'Archéologie 337, 28-32.
VERBANCK-PIÉRARD, A.; MASSAR, N.; FRÉRE, D. 2008, Parfums de l'Antiquité. La rose et l'encens en Méditerranée, Musée royal de Mariemont, Mariémont.
