Tauler de joc tallat en un bloc de pedra que conserva tres de les seves quatre cares escairades. La part superior presenta un petit dipòsit rebaixar a la roca que es troba envoltat per una petita motllura en relleu positiu que alhora està enquadrada en un altre requadre unit al primer per unes línies fines. Les traces sobre la pedra marquen les línies del joc: tres quadrats concèntrics amb els centres dels costats units per una línia. Va ser localitzat el mes de novembre de 2011 al munt de pedres situada a nord de l’Església de Santa Maria fora muralles, al Pla dels Albats, durant uns treballs de consolidació dels paraments. La pedrera havia estat formada per runa procedent d’antigues excavacions en les que s’havia buidat parcialment l’edifici i el seu campanar.
L’excavació de l’església de Santa Maria realitzada l’any 2016 dins el projecte de recerca quadriennal ECLOC (Ecclesiae, coemeteria et loci –saec. VIII-XI-) va permetre datar el moment de funcionament final de l’edifici al segle XIV. Per documentació escrita, coneixem que estava dempeus als primers decennis dels segle X, sent una església sufragània de Sant Miquel d’Olèrdola, situada a l’interior de la civitas Olerdola.
El tauler correspon a un joc d’estratègia conegut com alquerc del 9 o molí (molendum), denominat en anglès com nine men’s morris, del qual se’n coneixen moltes variants. S’hi juga amb dos jugadors amb 9 fitxes cadascun. És el primer tauler de joc localitzat a Olèrdola, cal però ressaltar que s’han documentat nombroses fitxes de ceràmica i de pedra d’època ibèrica, romana i medieval, utilitzades per jugar.
Es desconeix on i quan es va originar aquest joc. Les representacions més antigues les trobem en temples d’Egipte, a la costa occidental de Turquia o a la ciutat d’Atenes. Pel que fa a la península Ibèrica, l’alquerc de 9 ha estat documentat en ciutats i jaciments romans: la coneguda com “rajola de Mulva” (conservat al Museo Arqueológico de Sevilla), trobada a la ciutat romana de Munigua, o el localitzat a Barcino, a les excavacions del subsòl del Museu d’Història de Barcelona.
Generalment tallats en les lloses de paviment o bancs, els taulers es troben en espais oberts o llocs de reunió, com patis o claustres, carrers, esglésies o castells. El rei Alfons X el Savi (1252-1284), al seu Libro de los Juegos de l’any 1283, en fa una descripció acompanyada d’una interessant il·lustració en la què els jugadors juguen amb alfils d’escacs. Es coneixen nombrosos alquercs del 9 d’època medieval, com els dels Castell de Llívia de Mata o al despoblat de Revenga. També són habituals en esglésies i monestirs: Santa Maria de Vilafranca i Santa Maria del Mar a Barcelona; claustre de Sant Pere d’Àger, Seu Vella de Lleida, abadies de Jedburg i Dryburg (Escòcia). Podem trobar taulers exhibits en els museus, com els conservats al Museu de la Noguera (Balaguer), al Museu Arqueològic i Etnològic del Comptat (Cocentaina), els dos del Museu de Belles Arts de Castelló (segle X, islàmics, procedents del Tossal de la Vila, la Serra de Galceràn), només per citar alguns exemples propers.
Bibliografia complementària:
COSTAS GOVERNA, F.J.; HIDALGO, J.M. 1997, Aproximación a los juegos sobre tableros en piedra desde la antiguedad clásica al medievo, Los juegos de tablero en Galicia.
FERNÁNDEZ F. 1997, Alquerque de nueve y tres en raya. Juegos romanos documentados en Mulva (Sevilla), Revista de Arqueología 193, 26-35.
LARRÉN IZQUIERDO, H. 2010, Juegos de alquerque y arquitectura medieval, en Alfonso X, El Sabio, Catálogo de exposición, Murcia, 27 octubre 2009- 31 enero 2010, Murcia.
