Columna amb capitell d’una sola peça utilitzada com a mainell. Es troba a la finestra geminada que presideix la façana oest de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, sent un dels pocs elements escultòrics de la sòbria edificació romànica.
La factura és tosca, d’aspecte arcaïtzant, un element desnaturalitzat del prototipus corinti. El fust és cilíndric i està decorat amb tres cordes o sogues en relleu. El capitell s’eixampla des de la base cilíndrica fins a la part superior, on sobresurten dels angles quatre falses volutes que recorden les volutes dels models clàssics originals. Dues falses volutes més petites surten de les cares anterior i posterior. Tota la superfície del capitell està decorada: les quatre cares del cistell, els quatre espais angulars entre aquestes que permeten passar de la forma cilíndrica de la columna a la cúbica del capitell i les falses volutes.
La decoració en relleu del cistell presenta motius geomètrics i vegetals molt estilitzats, treballats alguns d’ells amb la tècnica de bisell per a remarcar-ne els volums i sovint ribetejats amb cordes. A la part inferior en destaques els trenats, tres en total, que es complementen amb un arbre de la vida molt estilitzat. A les cares principals els motius són geomètrics i treballats indistintament en negatiu o positiu: estels de cinc puntes o pentagrames, estels de sis puntes i de dotze puntes; rombes, creus i altres. A les falses volutes, es combinen petites formes geomètriques que s’adapten a l’espai corbat.
La columna i capitell monolític procedeix probablement de l’ornamentació de l’església preromànica, precedent de la romànica, que va estar dempeus al llarg del segle X. La seva posició original dins el temple la desconeixem (tenant o pe d’altar, mainell, arc triomfal?). En la nova construcció romànica de la fi del segle X la peça va ser aprofitada com a mainell i situada a la façana de ponent, la mateixa situació que encara la podem veure avui en dia.
Durant les obres de restauració de l’església romànica de Sant Miquel dutes a terme per Jeroni Martorell l’any 1926 es va destapiar la finestra geminada de la façana oest, Va ser en aquest moment que el capitell va tornar a ser visible, després de centenars d’anys tapiat. Estava en molt bon estat (Puig i Cadafalch 1921-1926). Durant la Guerra Civil espanyola es ser malmès i va perdre part del seu volum. L’any 2007, durant les obres de restauració de l’església, va ser possible estudiar-lo amb deteniment, fotografiar-lo i dibuixar les seves diferents cares, així com analitzar el seu estat de conservació, atacat per líquens. En eliminar el ciment pòrtland que cobria la base es va poder veure com aquesta estava tallada per tal de posicionar la peça en el seu nou emplaçament (Molist 2009-2011).
Bibliografia:
ARBEITER, A.; NOACK-HALEY, S. 1999, Hispania Antiqua. Christliche Denkmäler des frühen Mittelalters. Von 8. bis ins. 11. Jahrhundert, Philipp von Zaberm. Pàg. 404-405, Abb 297, Taffel 124a.
GISBERT, M.; MOLIST, N. 2012, Catàleg, in N. Molist (coord.), De Sanctus Michaelis a Sant Miquel. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola entre el segle X i el segle XXI, Catàleg de l'exposició. Ajuntament d'Olèrdola i Museu d'Arqueologia de Catalunya, 85-98. Pàg. 88, Fig. 8.
MOLIST, N. (coord.) 2012, De Sanctus Michaelis a Sant Miquel. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola entre el segle X i el segle XXI, Catàleg de l'exposició. Ajuntament d'Olèrdola i Museu d'Arqueologia de Catalunya. Pàg. 88; Fig. 8.
MOLIST, N. 2009-2011, La columna amb capitell preromànic de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola, Emprúries 56, Barcelona, 277-292.
PUIG I CADAFALCH, J. 1921-1926, El capitell de Sant Miquel d'Olèrdola, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalanas VII, Barcelona, 115-116.
RIPOLL, E. 1977, Olèrdola. Historia de la ciutat i guia del Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona.
