Ostraca (ceràmica amb inscripcions en alfabet iber)

Les tres peces que es presenten tenen en comú el fet que presenten una inscripció en alfabet ibèric escrita sobre un fragment de ceràmica (ostraka). La inscripció es realitza un cop el vas ceràmic ha estat amortitzat i, en general, es retalla el fragment i se li dona una forma arrodonida. Les tres inscripcions han aparegut a les excavacions arqueològiques realitzades entre els anys 1986 i 2005 a la zona situada a l’entrada al recinte. Han estat recuperades en nivells arqueològics d’època ibèrica, en els espais situats prop de la muralla. Dels tres ostraka, dos d’ells estan realitzats sobre ceràmica comuna ibèrica (MAC OLE-0269 i MAC OLE-0558), mentre que el tercer (MAC OLE-0577) ho és sobre un fragment d’àmfora púnica procedent del centre del Mediterrani.

Peça MAC OLE-0269. Inscripció incisa sobre ceràmica ibèrica, possiblement en una àmfora. Cara interna, fet que demostra que no està relacionada amb la peça sinó que la inscripció es fa un cop aquesta està amortitzada i trencada, aprofitant el material a manera d'ostrakon. La peça va ser localitzada al sector 01, interior recinte, durant la campanya de 1986, sense més referències.

Es conserven restes de dues línies de text. La primera es corba indicant que el final correspon a una fractura anterior a la inscripció i que rere el darrer signe probablement no n'hi havia molts més a la línia (un, dos o cap). La lectura és senzilla:

]ta - r - a - I - tu [)

]* - e - ka

Es tracta d'una anotació eventual, en un suport propici per a anotacions de transaccions comercials. El contingut de la inscripció proporciona poques dades, però el final de la segona línia recorda precisament inscripcions comercials. Els seus millors  paral·lels són coherents amb el text de caràcter econòmic: plom de Los Villares.

Veure descripció complerta a RODRIGUEZ RAMOS, J. 2008, 581-583.

Peça MAC OLE-0558. Sembla un fragment d'una petita peça circular. Ofereix certs problemes de lectura, que solament han pogut ser resols examinant el ductus dels signes. Encara que amb alguns dubtes, la inscripció sembla efectivament ibera. Va ser localitzada al sector 01, interior del recinte, durant la campanya de 1986, sense més referències.

D'esquerra a dreta es poden distingir tres "signes". El "primer" és dubtós i es correspon amb els traços que s'aprecien rere el trencament. El segon signe és una a quelcom mal traçada. El veritable problema radica en el tercer signe, ja que la distinció entre el segon i el tercer no està clara. La hipòtesis mes probable és que es tracti d'un tercer signe diferent, un signe to en el que s’ha escapat el traçat de la línia horitzontal cap a l'esquena. La lectura proposada seria ] * (-) a - to [, no descartant-se que la inscripció comencés per la a i que el "primer" signe fos en realitat el final del darrer o la resta d'un separador.

Les escasses dades no permeten fer cap interpretació precisa sobre el contingut.

Veure descripció complerta a RODRIGUEZ RAMOS, J. 2008, 583-584.

Peça MAC OLE-0577. Es tracta d'un possible ostrakon, fet utilitzant les restes d'una àmfora púnica centre mediterrània, Va ser localitzat al sector 01, entrada al recinte, durant la campanya de 2005, en un nivell de preparació del paviment de la via principal d'entrada al recinte, datat a la primera meitat del segle I aC. És la inscripció més interessant del grup de tres, malgrat una part està danyada. La lectura és la següent:

] e - ba - r - ti - m: a  I - o

] bo - to - l - e - i -s

La totalitat de la inscripció troba paral·lels amb formants de compostos de tipus onomàstic, el que permet suposar que ens trobem davant les restes d'un llistat de noms; alor, bartin, boto i leis. Així, tot sembla indicar que ens trobem davant d'una llista de persones (clients ?) i, per tant, davant possiblement d'una inscripció de caràcter comercial.

Es proposa una datació entre -210 / -190 per les característiques epigràfiques.

Veure descripció completa a RODRIGUEZ RAMOS, J. 2008, 584-585.

El nom d’ostraka amb el qual es denomina aquests objectes (ostrakon en singular, que significa ostra) té l’origen en les peces de ceràmica que eren utilitzades a l’Atenes clàssica quan es votava l’expulsió d’un ciutadà de la ciutat per deu anys (ostracisme), escrivint-hi el nom. Els ostraka d’Olèrdola, com els que s’han localitzat en altres jaciments ibèrics, s’identifiquen com a documents de caire comercial, ja que en ells es poden llegir alguns antropònims. Recordem que, per ara, l’escriptura ibèrica pot ser llegida però no traduïda i, per tant, desconeixem el significat del text. La peça més interessant és la MAC OLE-0577, ja que està escrita de dreta a esquerra i amb un traç separador vertical, poc habitual.

La troballa dels ostraka podem relacionar-la amb l’activitat comercial que es portava a terme a l’entrada de l’oppidum ibèric entre els segle IV i II aC.

Veure descripció complerta a RODRIGUEZ RAMOS, J. 2008, 584-585.

Bibliografia

RODRIGUEZ RAMOS, J. 2008, Comentaris epigràfics a les inscripcions d'Olèrdola, in MOLIST, N. (ed.), La intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d'Olèrdola. De la prehistòria a l'etapa romana (campanyes 1995-2006), Monografies d'Olèrdola 2, Barcelona, 581-588. Pàg. 581-585, Fig. Fig. 30.1.1079, 1765, 1885; Fig. 30.1-3.

MOLIST, N.; PUJOL, M. 2013, Olèrdola. Guia Didàctica, Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona.PDF. Fig. 30